Seria bo que Govern i oposició no s'oblidessin de la família, quan bona part de l'esquerra europea ha donat un tomb a les seves polítiques. Durant molts anys, van oblidar les famílies i no va faltar que la considerava una cosa de dretes, que el progre era anar contra ella, diluir-la, erosionar-la, desprestigiar-la.
El va prendre molt seriosament el govern de Tony Blair frante al govern del Regne Unit. A França els ajuts van directes a les famílies i molt centrades en els fills. Els països nordicos, pel seu costat, destinen a les famílies un suport important en serveis.
Espanya i Catalunya segueixen al furgó de cua europeu de suport a la família. Tampoc no forma part dels objectius dels governants actuals contribuir a l'estabilitat familiar, més aviat a la inversa, com han evidenciat les lleis dels últims anys.Però la família és el gran remei, la gran infraestructura, per a moltes necessitats de la persona, des de les emocionals fins a les materials.
En èpoques de crisi es fa encara més patent perquè l'aturcreix a ritme galopant i les tensions pugen. El drama social de l'absència de la família multiplica els problemes. Com deia cherbeston, " el que ataca la família no sap el que fa, perquè no sap el que desfà".
