Una Llei d'Educació de consens.

L´Escola no passa un moment òptim a Catalunya. Si la LEC és capaç d'articular respostes a aquestes necessitats que hem posat de relleu, junt a alguna més que compet a altres sectors del sistema, serà una llei amb l'ambició suficient per marcar una fita col-lectiva encoratjadora. D´altra manera, la frustació pot ser massa gran per al sector i per al país.

Totes les escoles, tant públiques com concertades, han de recuperar la màxima confiança dels pares i mares i assolir una major vinculació i complicitat amb la família. Per això la LEC ha de possibilitar el més ampli exercici del dret dels pares i mares a la lliure elecció de centre i s´ha de donar prioritat en l'accés als alumnes i fills d'exalumnes del propi centre.

S´ha de consolidar el pluralisme educatiu, tret d'identitat de la societat catalana, i cal permetre l'expressió de diverses orientacions pedagògiques o metodològiques dins del servei educatiu. La LEC no ha de condicionar el concert educatiu més enllà del compliment de la legalitat, la demanda suficient i la gratuïtat i ha de reconèixer i donar viabilitat als centres específics que siguin necessaris per atendre la demanda específica de les famílies.

La LEC ha de fixar un horitzó clar per al concert dels batxillerats i els cicles formatius de grau mitjà i superior impartits en centres privats i ha de fixar ajuts a les famílies o als centres per a l'escolarització en el primer cicle d'educació infantil en termes equiparables al que reben les llars municipals.

Taula rodona sobre les Polítiques de Família

El passat 12 de març va tenir lloc una taula rodona en que varem tractar les polítiques familiars a casa nostra.

A la mateixa va intervenir la Sra. Núria de Gispert, diputada al Parlament de Catalunya, la Sra. Montserrat Surroca, diputada a les Corts Espanyoles, Sònia Recasens, Regidora de l´Ajuntament de Barcelona, i un servidor, en tant que responsable de les Polítiques de Família a Unió Democràtica.

Ho varem fer a l´auditori de la Seu Nacional amb l'assistència de prop del centenar de persones, que evidencia l´importància i l´interès d'aquests temes.

Es va parlar de molts assumptes com la Llei d'Educació, la reforma que es pretén fer sobre el llibre del Codi Civil Català referent a la persona i la família, les pensiones de les vídues, la conciliació laboral i familiar, la dependència, la manca d'escoles bressol, la natalitat, ajudes a les famílies, etc. Però en resum es va veure i així ho van manifestar alguns dels assistents, que les Polítiques de Família tracten molts temes i que ha de ser una guia transversal de les línies d'actuació de qualsevol govern.

També es va exposar per part dels ponents les iniciatives que el grup de CIU ha portat en diferents instàncies a favor de la família, seguint la ruta que sempre ha marcat Unió Democràtica.

Es va acabar amb una exposició de les línies programàtiques que Unió porta en el seu ideari per implementar-les a la societat, i que podrem posar en pràctica a la propera legislatura, ja que CIU guanyarà les eleccions tant catalanes com a l´Ajuntament de Barcelona.

El intervencionisme del Tripartit a la vida de les famílies

S´esta discutint al Parlament de Catalunya el llibre segon del Codi Civil de Catalunya, que fa referència a la persona i la família. El projecte es caracteritza pel seu intervencionisme en la vida privada de les persones.

La voluntat del tripartit és trencar la llibertat de la parella i controlar, fins i tot, les relacions més íntimes. Així incorpora una referència expressa al deure de contribuir a les responsabilitat domestiques. Com es podran exigir després ?.

O el deure del progenitors de dir al fill adoptiu que ho és almenys als 12 anys. Però què és això ? Qui millor que els pares per decidir quan i com el seu fill ho ha de saber ?.

També té novetats importants que no poden introduir-se tan alegrement, com canviar les paraules de pare i mare per la de progenitors.

En una paraula: inadmissible !!!

L'exemple del Ministeri de Família Alemany

Una política de família sòlida és una condició per tenir creixement i benestar. Una sòlida política de família podria elevar el creixement econòmic un 0.5% a l'any. Amb aquestes paraules, ho ha manifestat la Ministra de Família del govern alemany, Ursula von der Leyen.

L'actual gran coalició - democristians i socialdemòcrates- ha posat en marxa diverses iniciatives amb l'objectiu d'augmentar la natalitat. I per aconseguir-ho ha apostat per incrementar els incentius directes a les famílies i ampliar els horaris escolars. Les mesures han estat un èxit, i l'índex de natalitat ha augmentat.

Un dels elements utilitzats és la implantació del sou substitutiu per als pares que decideixin quedar-se a casa durant el primer any de vida del bebè. Des de 2007, l'Estat proporciona el progenitor que el sol·liciti el 80% del sou que percebia abans del naixement, fins un màxim de 1.800 Euros.

Però aquest no són els únics diners que reben les famílies. També existeix l'ajuda per a l'educació infantil, que es dóna a les famílies des del naixement fins als 24 anys si decideix estudiar. L'ajuda per al primer i segon fill és de 144 euros mensuals, que ascendeix a 170 euros per al tercer i de 195 euros a partir del quart.

Tot això a més amb una extensa cobertura de guarderies per tot el país.Aquestes dades que vesso, no són més que un senyal més del lluny que està Catalunya respecte a les polítiques familiars de països europeus del nostre entorn.

Aprofito l'ocasió per recordar-los que el pròxim 12 de març, organitzem una taula rodona sobre polítiques familiars amb personalitats destacades com Núria de Gispert ( Ex-consellera i diputada al Parlament ), Montserrat Surroca ( Diputada a les corts espanyoles ) i Sònia Recasens (Regidora de l'Ajuntament de Barcelona ). En el frame d'aquest blog trobaran els horaris i el lloc.