Entenem les polítiques familiars com les polítiques socials, regides per l' equitat i on es pugui garantir l´igualtat d' oportunitats i cohesió social. I on es pugui permetre el naixement de fills sense cap més límit que la voluntat de les parelles.
Les polítiques familiars a Catalunya, si mirem dades de la pròpia Unió Europea, es pot comprovar el lamentable lloc que ocupem en aquest particular ranking.
Resulta que només es destina el 0,8 % del PIB. Quant a Espanya es destina el 1,2 del PIB. I molt més lluny de països com a Dinamarca que destinen el 3,7 % del PIB.
Aquestes dades fredes no són més que el resultat del no fer res, o ben poc. De no tenir voluntat d´engegar un pla especific i transversal per aquests temes. De considerar a la institució familiar, pilar de la nostra societat, com un tema injuriat i poc “progressista”.
Però, avui, continua sent el pilar bàsic en que se sustenta la societat i on moltes persones es recolzaran i ajudaran en moments de crisi econòmica com estem vivim ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada